diumenge, 21 de juliol de 2019

CARTA OBERTA A L’INDEPENDENTISME DE BASE
 
 
Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.
Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.
L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.
D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.
I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.
Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.
A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.
Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.
Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.
Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.
Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.
Elisenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

dissabte, 4 de novembre de 2017

Missatge d'Oriol Junqueras

A l'ANC de Caldes de Malavella, hem considerat oportú reproduir aquest missatge d'Oriol Junqueras

Missatge d'Oriol Junqueras a la militància d'ERC:

Feina, cadascú al seu lloc, amb una sòlida unitat d'acció. I per favor, ho demano per la concòrdia i l'harmonia de tots, prou de debats i polèmiques sobre com es presentarà cada partit a les eleccions. Prou, aquest debat només ens fa mal i ens fa perdre de vista tota la feina que cal seguir fent. Aquest episodi ja el vam viure i va ser nefast. Cadascú que trii la millor fórmula per concórrer a les eleccions, que cap demòcrata es quedi a casa el 21D, que cap persona que estima la llibertat deixi d'anar a votar, que cada partit s'esforci en fer el millor resultat possible i que la unitat d'acció i una estratègia compartida sigui allò que ens uneixi, amb respecte a totes les sensibilitats.

També em permeto, com a president d'ERC, de fer arribar un missatge a tota la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya i a tota aquella gent que hem anat incorporant els darrers anys. Us vull a tots units, com sempre, fent pinya al costat de la Secretària General, de la Marta Rovira, una gran dona que gaudeix de tota la nostra estima i confiança, ella és el futur. Sé que seguireu sumant i sumant, construint una gran força política que posem al servei de la llibertat i la justícia, vull que seguim sent un exemple d'honestedat, de rigor, de bones persones. De fet, en això estic molt tranquil, perquè estic envoltat de gent que és molt millor que no pas jo, de gent amb una gran capacitat i un compromís inequívoc. Dels estimats Joan Tardà i Gabriel Rufian, en representació de tots els diputats i senadors, no afluixeu, amics!, és un plaer i un honor compartir aquest camí amb vosaltres; del Chaquir, l'Alba Vergés o en Roger Torrent i de tot el grup parlamentari, sou molt bona gent; de tots els alcaldes i regidors que es deixen la pell cada dia, de tots i cadascun dels militants que treballeu amb passió en cadascun dels vostres municipis. Recordeu bé el que us dic, som els que mai ens cansem, som els que mai ens rendim!

I finalment, un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit, penseu en els vostres fills, penseu en que estem davant d'una operació de càstig contra les llibertats, contra Catalunya, que ens volen de genolls, submisos, que ens volen convertir en una província, que atien l'odi contra l'escola catalana per crear un problema on no n'hi havia, que un dia i un altre atempten contra totes les nostres decisions i voluntat, que fomenten la fugida d'empreses amb tot el desvergonyiment, que alimenten l'economia especulativa i menyspreen l'economia productiva, que ni tan sols es comprometen a respectar les eleccions que ells mateixos han convocat.

I davant de tot això, serenitat, determinació, mobilització, compromís i vots i urnes; donem un exemple votant massivament, com vam fer l'1 d'Octubre, malgrat els cops de porra i la brutalitat policial contra els ciutadans que volien votar. Doncs ara, tornem a votar, perquè per a nosaltres les urnes són sagrades i la millor resposta que podem donar és una victòria de la democràcia el 21 de desembre. Treballem sense descans, seguim, perseverem, amb el cap ben alt i l'ànima joiosa
Una abraçada fraternal a tots els catalans, som un gran poble i n'hem d'estar orgullosos.
Guanyarem! No ho dubteu pas, per difícil que sigui el camí, perquè la causa que representem és la de la llibertat i la fraternitat entre tots els pobles.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

ESTIGUEM ALERTA

Benvolgut, benvolguda,

Aquesta setmana passada va ser una setmana victoriosa democràticament parlant i determinant per a l'assoliment de la independència.

Tenim el reconeixement de l'opinió pública internacional i hem començat a escoltar i veure moltes veus internacionals rellevants crítiques amb el govern espanyol pel seu immobilisme i l'ús de la repressió.

La credibilitat de les nostres institucions en el trajecte cap a la República és tan alta que el govern espanyol ha cremat els seus darrers cartutxos: forçar el canvi de seu social de grans empreses fora de Catalunya per intimidar-nos.

Avui som més conscients de la proesa ciutadans de l'1 d'octubre i també de les mentides més indecents dels governants espanyols.

Aquesta setmana que comença sentirem més mentides, més amenaces, més rumors i intoxicacions, ens voldran fer sentir més sols. Sortiran més veus que demanaran que esperem. A totes aquestes veus, els podem recordar que el poble ha parlat i ha dit Sí a la independència, que les peticions catalanes i internacionals de diàleg són moltes i totes topen amb la intransigència de l'estat, que les sancions exorbitants i les peticions de presó així com la repressió de la nostra llibertat política converteixen la Declaració d'independència en l'única sortida.

Un cop més, mobilització pacífica i massiva per les nostres llibertats. Un cop més, alerta a les fonts oficials de l'Assemblea (canal de telegram, xarxes socials, missatges com aquest, web, declaracions públiques) i a les fonts oficials del Govern i el Parlament. Ignorem sobretot missatges anònims. En poques hores convocarem a donar suport al nostre Govern i Parlament.

I faci el que faci l'estat espanyol responguem només amb el civisme i el coratge d'aquells que som constructors d'un país just i lliure, alçat sobre els fonaments de la democràcia i la pau.

Determinació, dignitat i civisme per avançar al costat de les nostres institucions!



Jordi Sànchez
President de l'Assemblea Nacional Catalana

dijous, 14 de setembre de 2017

Cada hora que passa és una victòria

Cada hora que passa és una victòria
«Ens n'anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després d'aquella nit tot el futur d'aquesta part del país serà a les nostres mans»
Editorial
·         Vicent Partal

Aquestes són les quatre consideracions que ens fa en Vicent Partal a l'editorial de Vilaweb. Si la voleu llegir sencera visiteu: 
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-collapse-de-la-repressio-editorial-vicent-partal/
..... Concretament, m’agradaria dir quatre coses, per si serveixen a algú.
-1. Sobretot, cal no perdre la calma. Això que fem ho han fet molts països abans que nosaltres, en condicions infinitament més difícils, i ho han aconseguit. I això que fem ha estat ben preparat. L’afer de la web ho demostra. Els espanyols ens volen dur al terreny de no discutir sobre el sí o el no, sinó sobre formes, maneres, regles i reglaments. És un parany. Jo no puc evitar a ningú que estigui nerviós, però puc dir la meua opinió. I estic absolutament tranquil pel que fa al referèndum. Crec que el parlament i el govern han pres una determinació tan potent, personalment i tot, que dubtar ara, quan falten quinze dies, sobre si hi haurà urnes, sobre si arribarà el paperet que diu on votarem, sobre si s’obriran els col·legis o sobre si el govern assumirà les conseqüències dels seus actes em sembla insensat. Ara fa una setmana van aprovar dues lleis que estableixen una legalitat catalana. Els han dit que retirassen els anuncis i els anuncis, allà on és responsabilitat seua, hi són. Els han enviat requisitoris i amenaces i les han assumides. I els paren trampes constantment i les esquiven. Qui vulga dubtar del compromís i la capacitat d’aquesta gent que en dubte, però jo no ho faré. I crec que som molts que a hores d’ara ja no en dubtem gens.
-2. Cal ser conscients que nosaltres, tots, som responsables de tot això que fem. Avui ja no hi ha titulars innocents. Des de presentar la reunió de Trapero amb el fiscal com una citació que no era fins a presentar el reenviament gairebé burocràtic d’allò que es comunicava a les unitats policíaques com un acatament, hi ha gent que o bé ha fet trampes expressament o no bé no s’ha adonat del mal que feia. Cadascú, per tant, és lliure de llegir, d’interpretar i  de difondre la realitat com vulga, però això té conseqüències. Per WhatsApp i Twitter no paren d’arribar mentides i manipulacions, que molts de vosaltres passeu de manera inconscient. No costa pas tant no fer-ho.
-3. Cal gaudir del moment, crec. Hem arribat ací per l’esforç continuat de moltíssima gent, per generacions senceres de persones que han lluitat per dur-nos on som, a quinze dies de la independència. No ser capaços de gaudir d’un moment tan preciós i excitant com aquest, no ser capaços d’aturar-nos en algun moment del dia i reconèixer que com a generació som uns privilegiats, em sembla poc respectuós envers els qui no ho poden viure.

-4. Sigueu conscients que la batalla, ara, ja és molt senzilla: només es tracta de resistir i no cometre errors. Cada hora que passa sense que Madrid trobe la manera d’apartar-nos de la via és una victòria que cal assaborir. Ens n’anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després d’aquella nit tot el futur d’aquesta part del país serà a les nostres mans. Amb la maniobra del Constitucional contra Rajoy, el president del govern espanyol s’ha quedat sense eines per a frenar-nos. I segurament això explica les relliscades d’ahir, que han començat a fer alçar les celles a Europa i als Estats Units. Que continuen relliscant, doncs. Per guanyar, al punt on som, a nosaltres ja no ens cal res més que aplicar moltes dosis d’intel·ligència. Ara no necessitem testosterona sinó cervells, paciència i una bona vista. I una gran decisió i una gran unitat. Són ells que ho tenen fotut, molt fotut. De manera que no ens compliquem la vida innecessàriament nosaltres, ara.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Carta als Diputats independentistes  de la circumscripció de Girona– Parlament de Catalunya 

Companys, 

Ens plau fer-vos a mans l’acord pres pel Plenari de les Assemblees Territorials de la Selva de l’ANC en la seva darrera reunió del proppassat dijous, dia 5 de novembre de l’any que som. 

El Plenari acorda enviar una cordial i sincera felicitació als 12 diputats independentistes de la R2 per la seva elecció com a representants de bona part del poble català, compromès activament en el procés independentista. 
Estem segurs que sabreu fer-vos dignes de la confiança que el poble ha dipositat en vosaltres que es resumeix en dos mandats inequívocs: RUPTURA i REPÚBLICA CATALANA. 

No dubtem en cap moment que, en base a les vostres funcions, traduireu jurídicament i institucional la legitimitat popular emanada de les urnes el passat 27 S. 

Considerem que la Proposta de Resolució presentada el 27 d’octubre a la Mesa del Parlament i que serà debatuda en el Plenari del proper dilluns, 9 de novembre, és una aportació estratègica al procés independentista, atès que pauta i concreta l’inici de la ruptura i de la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol. 

Considerem que el següent pas imprescindible és la constitució del nou govern català que, un cop formalitzada la ruptura, ha d’orientar el procés constituent amb una àmplia participació popular. 
Som conscients de les dificultats de la tasca, però us emplacem a trobar urgentment una solució consensuada. Des de la imaginació, la generositat i la valentia. 

Vosaltres, en la vostra condició de delegats del poble, disposeu de tots els instruments jurídico-institucionals, teniu l’honor i responsabilitat d’aconseguir-ho. 

L’única línia vermella que considerem que de cap manera i sota cap excusa ni justificació es pot traspassar seria la d’abocar el país a unes eleccions autonòmiques per manca d’acord en la formació de govern. 

Aquest hipotètic escenari el rebutgem contundentment perquè representaria: 
a) el retorn a l’autonomisme, amb la renúncia a la ruptura i l’ajornament “sine die” de la construcció de la RC. 
b) la pèrdua real de protagonisme en el procés de bona part del moviment social, amb l’agreujant de produir-se per la via de la frustració, la desafecció i la desmobilització. 

La suma d’aquests dos factors comportaria de fet, a parer nostre, la mort del procés independentista, si més no, en les condicions en què s’ha fonamentat des de 2009: conjuminació, gairebé perfecte, de la legitimitat popular impulsada pel moviment social i la legalitat catalana que s’ha anat construint institucionalment. 

Companyes i companys, confiem plenament en vosaltres. Som al vostre costat per continuar avançant amb rapidesa i eficiència cap a la construcció de la República catalana. 

Salut i república! 

Blanes, 5 de novembre del 2015 


Assemblees Territorials (AT) de la Selva - ANC 

dijous, 8 d’octubre de 2015


Ara és l'hora




L’ANC, Òmnium, l’AMI i l'ACM et convoquem de manera conjunta perquè expressis el teu rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.
Et convidem a assistir als actes de suport a les institucions catalanes que es faran el proper 13 d’octubre a les 19:30 hores davant dels ajuntaments de tots els municipis de Catalunya.
També t’animem a acompanyar les persones que hauran de declarar els dies 13 i 15 d’octubre a les 10 hores al TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona). El mateix dia 15 d'octubre també està prevista una concentració de càrrecs electes davant del TSJC.
I et proposem que enviïs una carta de protesta a les instàncies judicials.

https://s.bsd.net/catalonia/main/page/file/dba4e6d41f40241618_ycm6b8zuz.pdf


Et continuarem informant d’altres accions de mobilització per aquesta causa.

Moltes gràcies