dijous, 20 de febrer del 2014

Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya

Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya.

Publicat: 28 gener 2014 10:39 PST

Honorable Ministre,

Benvolguts col·legues!

Hi ha un altre aspecte important que m'agradaria cridar la seva atenció en el debat d'avui sobre la política exterior.

La política exterior del nostre país ha de reflectir i respectar el principi més important de la democràcia. És el principi que ens ha permès establir el nostre propi estat de Letònia, és el principi de l'autodeterminació de les nacions. És la base jurídica fonamental, la imparcialitat inherent que va determinar que l'estat creat pels letons serà independent i lliure.

Avui, a l'Europa del segle 21, hi ha una nació que durant centenars d'anys ha confirmat la seva nacionalitat per les seves profundes arrels històriques i culturals, el seu propi llenguatge i una identitat única. Igual que les nacions bàltiques el 1989, el setembre passat aquesta nació es van donar la mà al nom d'un noble i bell somni - el seu propi estat independent. 1,6 milions de persones van formar una cadena viva de gairebé 500 quilòmetres per anunciar al món: "Volem fer realitat el nostre dret bàsic - dret a la lliure determinació de la nostra nació." Fins i tot a l'Europa del segle XXI hi ha persones que dubten d'aquests drets .

Estic parlant dels catalans, el parlament elegit democràticament ha anunciat un referèndum sobre la independència el 9 de novembre d'aquest any. La Universitat de Georgetown altament estimada ha nomenat aquest un dels esdeveniments de política exterior més importants de 2014.

Espero que tots els meus companys de feina al Saeima han rebut el llibre titulat Catalunya Calling: El món ha de saber .

És important per a nosaltres saber que l'idioma català no és un dialecte de l'espanyol, sinó que és tan diferent de l'espanyol com l'italià o el francès és. És la novena llengua europea més parlada, i la llengua materna de més de 7 milions de catalans. Els països bàltics són els més ben qualificats per simpatitzar amb l'experiència catalana. De la mateixa manera que hem patit sota els règims de Stalin, i altres dirigents comunistes, durant el regnat del dictador espanyol Franco, molts catalans van ser empresonats, executats, prohibit d'usar la seva llengua materna, i els seus intel·lectuals més brillants van ser forçats a l'exili.

Per tant, Letònia ha de donar suport al principi de la nació catalana, que espera que Europa entengui i respecti la seva voluntat democràtica per determinar el futur de la seva nació per si mateixos. Així com era crucial per a nosaltres, els letons, saber en aquells temps que teníem amics al món donant suport als nostres esforços, avui, és igual d'important pels catalans saber que ells també tenen amics - l'estat de Letònia -.

Nosaltres no els estem dient com i què han de votar, perquè això serà de la seva elecció i només d'ells. No obstant, hem de defensar de manera convincent el dret dels catalans a escollir.

Si voten a favor de tenir el seu propi país amb un estat independent, llavors Letònia l'ha de reconèixer immediatament. No podem ser tan covards com moltes superpotències que, lamentablement, dubtaven a reconèixer Letònia al 1991.

Letònia ha de ser tan valent com Islàndia, que va ser el primer a reconèixer l'estat restaurat de Letònia. És la nostra obligació moral, i la responsabilitat. El dret a la lliure determinació de les nacions va ser la base sobre la qual vam fundar Letònia, i hem d'estar al costat de la nació català sobre aquesta qüestió, fent honor a la nostra pròpia història i als pares fundadors del nostre estat.

Insto al ministre d'Afers Exteriors de Letònia a adherir-se estrictament a aquesta posició en la representació del nostre país a l'estranger.

Gràcies!

Imants Parādnieks

Discurs davant el Parlament de Letònia, 23 gener 2014

Elegit MP (Millor Parlamentari) letó: Associació Nacional "Tots per Letònia" - "Per la Pàtria i la Llibertat / LNNK"
--




--
Quan un poble comprèn que obeïr lleis injustes escurça la seva llibertat, cultura i dignitat, cap tirania po t aturar-lo i dominar-lo... - Mahatma Ghandi, pare de la independència de la India.


¡Visca Catalunya, nou estat d'Europa!

dimarts, 18 de febrer del 2014

Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'


Benvolgut senyor Albert Peters, senyor Erwin Rauhe, senyor Gerhard Esser, senyor Sebastián Trivière-Casanovas, senyor Carlos Wienberg, senyor Andrés Gómez i altres signants (fins a 54, segons les informacions dels mitjans de comunicació),

Jo em dic Thomas Spieker. Sóc ciutadà alemany i fa 43 anys que visc i treballo a Catalunya, a vegades com a empresari i d’altres per compte d’altri. Des de fa uns anys, també sóc columnista d’alguns mitjans regionals del país. No pertanyo a cap club o casal alemany, sempre he volgut integrar-me entre els ciutadans autòctons, encara que sense amagar les meves arrels. Avui em sento com un català d’origen alemany, perquè com molts altres, jo també he après a estimar el país després de conèixer-lo, per acabar-lo convertint en la meva pàtria d’elecció.

La seva 'Declaració' m’ha sorprès. Quan estudiava empresarials a Berlín, els meus professors ja m’havien advertit que s’havia d’anar amb peus de plom a l’hora de barrejar massa la política amb el món de l’empresa. De fet, la meva carrera m’ho ha confirmat. I sembla que tampoc no sóc l’únic que considera el seu manifest més mereixedor d’un monument a la intromissió indesitjada, que de les simpaties dels catalans, ja que sinó, la BASF no se n’hauria distanciat l’endemà mateix de la seva publicació. Segur que ja s’han adonat que les reaccions, tant per part dels polítics com dels ciutadans, foren d’entre variades fins a vehements.

Els polítics catalanistes d’esquerra (entre d’altres en Joan Tardà d’ERC), fins i tot els acusen d’haver comparat el nacionalisme català amb el nacionalsocialisme alemany. Això pot semblar un xic exagerat, però tampoc no podien esperar-se gaire res més davant la seva advertència superficial i generalitzant: 'Alertamos de los peligros de un fervor nacionalista, que en el último siglo ha traído sufrimientos inmensurables sobre Europa y que tampoco traerá nada bueno para Catalunya'. Sobretot, perquè amb el seu dit només assenyalaven el nacionalisme català. Si haguessin observat el clima polític una mica més a prop, segur que s’haurien adonat que el nacionalisme espanyol és molt més agressiu. Es poden imaginar què passaria a Alemanya, si el govern federal volgués obligar per llei les regions (Länder), per exemple Baviera, a foragitar el seu dialecte propi de les escoles, per impartir a partir d’ara les classes de matemàtiques o d’història exclusivament en alemany 'neutre'? Doncs fou precisament aquest l’objectiu del govern de Madrid, quan el seu ministre de cultura, José Ignacio Wert declarà al congrés, que la seva intenció era 'espanyolitzar' els nens de Catalunya. I fins i tot si una petitíssima minoria de catalans coincideix amb aquesta fita (igual que segur que hi haurà ciutadans a Baviera que aplaudirien que els seus fills fossin educats en alemany ‘neutre’), utilitzà aquest argument per envair una competència que fou traspassada al govern de la Generalitat fa més de 30 anys i que fins ara s’havia mostrat plenament eficaç, igual que funciona el multilingüisme a Suïssa, per exemple.

La seva declaració ha ofès molta gent d’aquest país. Això passa per regla general, quan es mira només un costat de la moneda. I així ha esdevingut aigua per al rec del corresponsal a Madrid del Frankfurter Allgemeine Zeitung, Leo Wieland, que mai desaprofita una oportunitat per repartir cops a les ganes d’alliberar-se dels catalans. Igual que els mitjans de la dreta radical madrilenys també han utilitzat el manifest per als seus fins propis. Fins i tot el president Artur Mas ha hagut d’intervenir amb una declaració, per intentar relativitzar el seu escrit, que lamentablement no s’ha valorat com una anàlisi, sinó com un atac.

Naturalment, res és més lluny de la meva voluntat que qüestionar la seva llibertat d’opinió o la seva legítima preocupació per l’estabilitat econòmica de Catalunya. El que sí qüestiono, però, és la seva manca d’objectivitat, la inequívoca presa de partit per una sola opció política que és la del Partit Popular Espanyol (per a qui fins i tot alguns de vostès han volgut fer campanya davant les últimes eleccions), que al país als que viuen com a persones i treballen com a empresaris o directius d’empreses líders alemanyes o europees, només rep el suport d’una ínfima part de la població. O es pensen que vostès representen les úniques companyies internacionals amb interessos a Catalunya? Què opinen de la cadena hotelera Hyatt, que acaba d’invertir 200 milions d’euros per a l’adquisició de la Torre Agbar, o del consorci xinès Hutchinson, que vol convertir el port de Barcelona en la major terminal semiautomatitzada de contenidors del sud d’Europa amb una inversió de 420 milions d’euros, o del multimilionari Amancio Ortega (Zara), que ha comprat al llarg dels darrers anys finques i edificis al centre de Barcelona per valor de més de 500 milions d’euros? Es pensen que els directius d’aquestes empreses no han valorat les implicacions del moviment independentista català?

Òbviament és cert que el capital, a més de rendibilitat, sobretot també cerca un entorn estable. Però si s’haguessin esforçat un xic més amb la seva anàlisi, s’haurien adonat sense cap mena de dubte que són precisament l’estabilitat econòmica i el creixement els principals motors dels anhels independentistes del poble català, que es coneix arreu precisament pel seu caràcter emprenedor. I és que, segons l’opinió d’afamats experts macroeconòmics a nivell mundial, la manca d’inversions per part de l’estat espanyol a Catalunya, que prefereix invertir en vies de l’AVE cap al desert d’Extremadura o en una nova anella de circumval·lació viària innecessària al voltant de Madrid a la cacera de vots, perjudicarà l’economia catalana molt més que la separació d’una unió, que Espanya ha tractat fins i tot al llarg dels darrers 35 anys de règim democràtic, molt més com la relació entre la munyidora i la seva vaca, que com una relació entre governs amb idèntica legitimació. I a tot això, s’ha d’afegir la dominació cultural i lingüística, que té com a única finalitat reprimir qualsevol signe de catalanitat.

Lamento moltíssim que amb la seva carta hagin ofès precisament aquell poble del sud d'Europa que per les seves característiques més s'assembla al poble alemany. Potser un dia vulguin tornar a reconstruir els ponts que han destrossat amb tanta lleugeresa i decideixin impulsar una nova amistat catalano-alemanya. Si així ho desitgen, estaré encantant d’ajudar-los.


Molt cordialment,
Thomas Spieker