Escrit de Salvador Bonada Font

Fase I Infiltrar elements en la protesta per fer-la violenta i provocar disturbis i inseguretat amb enfrontaments amb els antiavalots .

Fase II els grups d'esquerra radical ( amb elements instigadors infiltrats) es mobilitzen per simpatia, amb l'esperança que grups d'esquerra independentistes s'hi sumin. Ho fan

Fase III oferir la ajuda d'efectius de la Policia Nacional ( que de fa setmanes s'estan aquarterant a Catalunya de manera silenciosa) i d'aquesta manera escalfar més els ànims de sectors d'esquerra radical anomenats independentistes.

Fase IV un cop s'enfrontin amb la PN, fer sortir estelades a les fotos per culpar al procés de la crispació. i que es generalitzi

Nois, de quatre grapes. Com sempre

Caldes de Malavella, 19 de maig de 2014

Benvolguts amics i amigues,

L'escola catalana necessita el nostre compromís!

El proper dissabte 14 de juny està convocada la cercavila “Per un país de tots, decidim escola catalana” que recorrerà el centre de Barcelona a les 18 h.

Aquí, a Caldes, ens hem posat d'acord la comunitat educativa del nostre poble i l'Assemblea Nacional Catalana de Caldes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Caldes de Malavella, per organitzar autocars i així participar en aquesta jornada festiva i reivindicativa.

És per això que us volem animar a participar-hi activament.

Òmnium Cultural de la comarca de la Selva posa a la nostra disposició autocars a un preu rebaixat. Els quals sortiran de Caldes, a les 4 de la tarda, de la Plaça de la Sardana.

El preu del viatge és de 5 € per persona, els quals hauríeu d'ingressar al compte de qualsevol de les quatre AMPA de Caldes (si teniu fills a diferents centres escolars, feu la inscripció en un sol d'ells) també podeu demanar més informació escrivint a cmalavella@gmail.com

La data màxima per a fer el ingrés és el 30 de maig. A més del pagament, us demanem que comuniqueu a l'AMPA corresponent o a cmalavella@gmail.com el nom de les persones inscrites, un telèfon de contacte i o un email, indicant a quina AMPA heu fet el ingrés.

Com que la jornada ha de ser festiva i reivindicativa, us proposem participar en un taller per aprendre a fer cap grossos, el qual farem el proper dissabte dia 7 de juny, al Casino del nostre poble, de 4 a 7 de la tarda.

Cal que omplim el màxim d'autocars i que la jornada sigui un èxit sonat.

Per a més informació podeu visitar:

http://www.somescola.cat/mobilitzacio/

 

 

                                                

Geoff Cowling, exconsol general del Regne Unit a Barcelona

Per si t’interessa...

 

“Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida”

 

L'excònsol britànic a Barcelona replica al 'Financial Times' a l'article en què una eurodiputada del PP demanava a la UE que aturés els independentistes. "El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por", diu Cowling, que acusa Madrid de tenir mentalitat "colonialista"

 

ARA Barcelona | Actualitzada el 27/02/2014 18:27 - ARANWS20140227_0241

El passat 18 de febrer Cayetana Álvarez de Toledo, eurodiputada del PP i directora de l'àrea internacional de la FAES, va publicar un article al 'Financial Times' en el qual tornava a vincular el sobiranisme amb la guerra i el considerava un pas enrere en la construcció europea.  

 

En el seu article, titulat 'Europa no es pot permetre el luxe de cedir davant dels separatismes', l'eurodiputada del PP assegurava que "la nostra no és una Europa de tribus sinó de ciutadans", i afirmava que aquest fet està sent atacat "pel populisme i el nacionalisme". Segons Álvarez de Toledo, "dos dels estats més grans i antics del continent, el Regne Unit i Espanya, s'enfronten actualment a greus reptes per part de separatistes regionals a Escòcia i Catalunya. Aquests reptes no només suposen una amenaça per als països respectius, sinó que també minen el projecte europeu".

L'eurodiputada demanava als líders europeus que s'enfrontin al nacionalisme en termes "polítics i morals", i que recordin als defensors de la secessió "com n'és de difícil entrar a la Unió, i com n'és de fàcil sortir-ne". Segons la dirigent de la FAES, els líders europeus han de "desemmascarar la hipocresia del nacionalisme". Álvarez de Toledo critica les respostes de la UE i de les cancelleries europees que afirmen que el procés català "és una qüestió interna espanyola" i considera que aquests arguments són "un error".

Després d'assegurar que el "separatisme català va en contra dels valors que defineixen Espanya com una democràcia i la Unió Europea com una fita de la civilització", i de criticar que la Generalitat "s'ha negat a complir les resolucions judicials que demanen que els nens rebin un mínim d'hores de classe en castellà", l'eurodiputada acusa el Govern de Mas de "distorsionar la història per tal de justificar greuges imaginaris". Per Álvarez de Toledo, el govern català "planta cara a la llei i, amb ella, als fonaments de la coexistència pacífica entre espanyols".

 

 Aquest dijous Geoff Cowling, cònsol britànic a Barcelona entre el 2002 i el 2005, ha publicat una carta al director al mateix diari en la qual respon a l'article d'Álvarez de Toledo.

 

 

En la carta, titulada 'Els greuges molt reals de Catalunya', Cowling afirma que el país va ser una nació independent fins a l'any 1714 i que "no es va unir a Espanya voluntàriament, va ser conquerida brutalment".

 

Escòcia i Catalunya, dues nacions

 

Entre els molts trets que diferencien Espanya del Regne Unit hi ha el respecte a la diversitat. Mentre que Espanya té dificultats a veure en Catalunya res més que una comunitat autònoma nascuda de la Constitució del 1978, al Regne Unit ningú no discuteix que Escòcia és una nació i que, per tant, els escocesos tenen una identitat pròpia. És per això que, en la seva resposta a l'eurodiputada del PP, l'excònsol britànic a Barcelona comença per recordar-li que "Escòcia no és una regió" —tal com la va definir Álvarez de Toledo— sinó "una nació de propi dret dins del Regne Unit". Cowling recorda que Catalunya també és una nació, tal com consta a l'Estatut. L'excònsol recorda que les Nacions Unides reconeixen el dret a l'autodeterminació de les nacions. I apunta: "Descriure les dues nacions com a 'tribus' denota una mentalitat colonialista".

 

"Catalunya va ser, en la pràctica, una nació independent fins al 1714", diu Cowling, que explica com "milers de catalans van ser assassinats durant el setge i la repressió posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, llengua i cultura van ser esclafades. Moltes zones de Barcelona van ser enderrocades. Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida". L'excònsol a Barcelona també menciona el sofriment del país durant la Guerra Civil i afirma que "Lluís Companys continua sent l'únic president europeu que ha estat executat. No hi ha hagut cap disculpa ni s'ha anul·lat la sentència a posteriori". Això porta Cowling a afirmar que aquests "fets històrics no són greuges històrics imaginaris".

 

Després de recordar la força del moviment independentista i considerar que està "profundament arrelat en la societat catalana, alimentat per cada desdeny que arriba de Madrid", Cowling conclou la seva carta afirmant: "Tal com passa a Escòcia, el Parlament de Catalunya té una majoria a favor d'un referèndum per la independència.

 

El Parlament de Westminster ha atorgat a Escòcia el dret a decidir el seu futur. En canvi, el Parlament espanyol a Madrid rebutja debatre la demanda catalana. El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por".

El Financial Times editorialitza que Espanya va cap al desastre al negar-se a reconèixer la demanda catalana d'un referèndum. La democràcia dóna la raó als catalans i Espanya perdrà Catalunya si no negocia:

“Espanya comença a sortir de la crisi que ha assolat el país, amb les dades actuals indicant que l'economia creix al ritme més fort dels darrers sis anys. Però un problema polític projecta una ombra sobre el futur polític de l'estat i no mostra signes de resolució: la demanda de milions de catalans per la independència. La qüestió de la independència catalana ha anat ressorgint a la política espanyola durant gairebé un segle, però en els últims anys els catalans, avui amb un pes de 7,5 milions, han plantejat les seves demandes secessionistes amb més força que mai. Les enquestes mostren que gairebé la meitat dels catalans estan a favor de la independència i el 75% vol un referèndum sobre el tema. Un dels arguments principals per a la secessió, a més de la història de la regió i del seu propi idioma, és l'econòmic. Representa la setena part de la la població d'Espanya i és una de les regions més riques i productives del país. Durant anys, una part considerable dels seus ingressos fiscals han estat extrets forçosament per a finançar els serveis públics de la resta de l'estat. La sensació que Catalunya està finançant les regions espanyoles més pobres s'ha convertit cada vegada en més insuportable per a la seva gent. Les demandes secessionistes han creat una crisi permanent entre Catalunya i el govern estatal a Madrid. Artur Mas , el president català, ha convocat un referèndum d'independència per al 9 de novembre. Però el mes passat el parlament espanyol va declarar que no toleraria tal proposta, rebutjant la sol licitud formal. Mariano Rajoy, el primer ministre d'Espanya, insisteix que un referèndum violaria la Constitució de 1978. Mentre que els escocesos es posaran a votar aquest mes de setembre en un referèndum sobre la independència que ha estat aprovat formalment pel Parlament del Regne Unit, no s'ha aconseguit tal compromís a Espanya. El Sr Mas ha admès que no seguirà endavant amb el referèndum si li manca legalitat. No obstant, ha advertit que el sentiment popular ha de trobar una sortida d'una manera o altra. Caldria una "tercera via " entre la secessió i l'estatu quo per evitar una col·lisió frontal. Molts catalans moderats, entre ells líders empresarials, reconeixen que una ruptura total amb Espanya seria perillós, plantejant interrogants sobre la pertinença de Catalunya a la Unió Europea i sobre la situació financera de la regió. És evident que Madrid ha de donar més autonomia a Catalunya sota una nova constitució nacional. La qüestió fonamental aquí és trobar un nou acord fiscal entre Catalunya i Madrid. El Sr Mas argumenta que el dèficit fiscal de Catalunya -la diferència entre el que envia a Madrid en forma d'impostos i contribucions i el que rep- és aproximadament el 8% del PIB català. Queda clar que hi ha límits a la quantia en que el Sr Mas i els seus aliats polítics podran reduir les seves contribucions estatals sense desencadenar una crisi fiscal a Madrid. I qualsevol estat federal, però molt descentralitzat que sigui, té l'obligació de transferir de les regions riques a les pobres. Però Madrid no pot ignorar les legítimes preocupacions dels catalans que els seus propis serveis públics tenen un finançament insuficient en comparació amb els d'altres parts d'Espanya. L'assoliment d'un acord sobre aquestes qüestions no serà fàcil. Però el Sr Rajoy ha de treure's de sobre qualsevol il il·lusió que pugui tenir que la força dels sentiments a Catalunya s'esvairà una vegada l'economia s'enforteixi. El desig dels catalans per la independència no és una moda política passatgera. El primer ministre d'Espanya ha de buscar un compromís. És una manipulació seva amagar-se darrere de la Constitució Espanyola, argumentant que bloqueja el camí, ja sigui d'un referèndum o la secessió. Estrictament parlant pot ser així, però la constitució ha de ser capaç d'adaptar-se a les demandes catalanes bàsiques sense provocar la desintegració d'Espanya. Ja va sent hora que el Sr Rajoy ho reconeixi.”

(“Time to tackle the Catalonia crisis. Split from Spain would be an error but autonomy is needed,” Editorial, Financial Times, 5 maig 2014)

Què ens diu el BOP del CEO abril 2014?:

Fins un 67.6% de SíSí

Això és el que diu el interessant estudi que fa el professor Jordi Regincós Isern de l'Universitat de Girona en un article que recomanem llegir complert:

http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2014/05/01/que-ens-diu-el-bop-del-ceo-abril-2014-fins-un-67-6-de-sisi/

Aquí us fem una petita pinzellada:

Considerant que els ns/nc serien abstenció:

El SíSí obtindria un 62.2%, el No un 25,5%, el SíNo un 11,3% i el blanc 1%. Participació: 77.2%

L'article segueix "cuinant" les dades de l'enquesta, la qual demostra que anem pel bon camí, ja que l'exemple per comparar més eloqüent és el del referendum de l'OTAN:

Si agafem, per exemple, el referèndum per entrar Espanya a la OTAN el 1986, el Sí va guanyar per un 53,09% de vots… però si mirem els vots reals, el Sí va obtenir un 31.2% dels vots del cens (que és el que equivaldria als titulars del 47% de SíSí de l’enquesta del CEO). És a dir, que Espanya va cedir la sobirania de defensa a la OTAN amb menys d’un terç de vots favorables dels ciutadans amb dret a vot.

S’acosta el tram definitiu per aconseguir la independència !!!

CAMPANYA 2X1...

Segur que estàs pensant en què volem dir amb això de 2x1, no és una oferta de supermercat. Des de l’Assemblea de Caldes creiem que és de vital importància que la informació de tot el que es fa des de l’ANC-Caldes arribi a quanta més gent millor. Per això, hem decidit iniciar una campanya per tal de recollir el màxim de correus i telèfons de gent de Caldes i entorn que puguin estar interessats en rebre informació de l’Assemblea.

És per això que us proposem un petit treball. De ben segur que cadascú de nosaltres coneixem algú amb les mateixes inquietuds que nosaltres pel país  i la nostra gent. Això ens ha conduït a demanar-vos  que recolliu un mínim de dos e-mails o telèfons amb WhatsApp de gent del poble i entorn que sabeu que poden estar interessats en rebre informació del que fa l’Assemblea, l’ANC-Caldes.

L’Assemblea ANC-Caldes es compromet a mantenir la privacitat de les direccions que ens feu arribar i a informar-los puntualment d’acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades Personals. Penseu que sempre podran donar-se de baixar. ( Si voleu deixar de rebre missatges , podeu donar-vos de baixa fent un sol clic )

Aporta el teu gra de sorra i ajuda’ns a aconseguir la independència del nostre estimat País.

Per qualsevol dubte contacteu: cmalavella@gmail.com