Cada hora que passa és una victòria
«Ens n'anirem a dormir
setze vegades i quan ens alcem després d'aquella nit tot el futur d'aquesta
part del país serà a les nostres mans»
Editorial
·
Vicent Partal
Aquestes són les quatre consideracions que ens fa en Vicent
Partal a l'editorial de Vilaweb. Si la voleu llegir sencera visiteu:
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-collapse-de-la-repressio-editorial-vicent-partal/
..... Concretament, m’agradaria dir quatre coses, per si
serveixen a algú.
-1. Sobretot, cal no perdre la calma. Això que fem ho han fet
molts països abans que nosaltres, en condicions infinitament més difícils, i ho
han aconseguit. I això que fem ha estat ben preparat. L’afer de la web ho
demostra. Els espanyols ens volen dur al terreny de no discutir sobre el sí o
el no, sinó sobre formes, maneres, regles i reglaments. És un parany. Jo no puc
evitar a ningú que estigui nerviós, però puc dir la meua opinió. I estic
absolutament tranquil pel que fa al referèndum. Crec que el parlament i el
govern han pres una determinació tan potent, personalment i tot, que dubtar
ara, quan falten quinze dies, sobre si hi haurà urnes, sobre si arribarà el
paperet que diu on votarem, sobre si s’obriran els col·legis o sobre si el
govern assumirà les conseqüències dels seus actes em sembla insensat. Ara fa
una setmana van aprovar dues lleis que estableixen una legalitat catalana. Els
han dit que retirassen els anuncis i els anuncis, allà on és responsabilitat
seua, hi són. Els han enviat requisitoris i amenaces i les han assumides. I els
paren trampes constantment i les esquiven. Qui vulga dubtar del compromís i la
capacitat d’aquesta gent que en dubte, però jo no ho faré. I crec que som molts
que a hores d’ara ja no en dubtem gens.
-2. Cal ser conscients que nosaltres, tots, som responsables de
tot això que fem. Avui ja no hi ha titulars innocents. Des de presentar la
reunió de Trapero amb el fiscal com una citació que no era fins a presentar el
reenviament gairebé burocràtic d’allò que es comunicava a les unitats
policíaques com un acatament, hi ha gent que o bé ha fet trampes expressament o
no bé no s’ha adonat del mal que feia. Cadascú, per tant, és lliure de llegir,
d’interpretar i de difondre la realitat com vulga, però això té
conseqüències. Per WhatsApp i Twitter no paren d’arribar mentides i
manipulacions, que molts de vosaltres passeu de manera inconscient. No costa
pas tant no fer-ho.
-3. Cal gaudir del moment, crec. Hem arribat ací per l’esforç
continuat de moltíssima gent, per generacions senceres de persones que han
lluitat per dur-nos on som, a quinze dies de la independència. No ser capaços
de gaudir d’un moment tan preciós i excitant com aquest, no ser capaços
d’aturar-nos en algun moment del dia i reconèixer que com a generació som uns privilegiats,
em sembla poc respectuós envers els qui no ho poden viure.
-4. Sigueu conscients que la batalla, ara, ja és molt senzilla:
només es tracta de resistir i no cometre errors. Cada hora que passa sense que
Madrid trobe la manera d’apartar-nos de la via és una victòria que cal
assaborir. Ens n’anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després
d’aquella nit tot el futur d’aquesta part del país serà a les nostres mans. Amb
la maniobra del Constitucional contra Rajoy, el president del govern espanyol
s’ha quedat sense eines per a frenar-nos. I segurament això explica les
relliscades d’ahir, que han començat a fer alçar les celles a Europa i als
Estats Units. Que continuen relliscant, doncs. Per guanyar, al punt on som, a
nosaltres ja no ens cal res més que aplicar moltes dosis d’intel·ligència. Ara
no necessitem testosterona sinó cervells, paciència i una bona vista. I una
gran decisió i una gran unitat. Són ells que ho tenen fotut, molt fotut. De
manera que no ens compliquem la vida innecessàriament nosaltres, ara.
