dilluns, 20 d’octubre del 2014

Benvolguts amics,
Aquest proper divendres dia 24, farem l'última xerrada d'aquest segon cicle de conferències-col·loqui sobre EL PAÍS QUE VOLEM.
Comptem amb la presència de la Consellera de Benestar Social i Família Neus Munté, la qual desenvoluparà la seva conferència sobre:
 L'ESTAT DEL BENESTAR EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT.

Us esperem al Casino a les 8 del vespre.
Aprofitarem l'esdeveniment per poder-vos facilitar participacions de la
GROSSA del Sí i Sí = SIISI = 51151
ANC DE CALDES DE MALAVELLA


dimecres, 15 d’octubre del 2014

Benvolguts amics,

Us hem d'informar que queda suspesa la xerrada que teníem preparada per al divendres dia 17.

El ponent que havíem invitat era el doctor Joaquim Brugué.
Com tots deveu saber, el Dr. Brugué va ser membre. des de la seva creació, de la Comissió de Control de la Llei de Consultes que exerceix de junta electoral de la cita del 9N, fins que recentment va dimitir del càrrec al·legant una manca de garanties democràtiques en el procés en què estem immersos, i palesant la seva sospita que se n'estava fent una escenificació per tal d'acabar fent una cosa diferent de  la consulta.
Així mateix, ha acusat el Govern, i especialment el president Mas de manca de neutralitat en haver firmat el decret de constitució de la Comissió de Control tot i haver-hi un informe del Parlament en què s'avançava la manca de cobertura legal de l'acte.
A més, Brugué  ha exposat un seguit de problemes que al seu parer observa amb relació a la consulta: els dels funcionaris que han de vetllar pel procés, els referents a la campanya i els relatius a la manca de neutralitat institucional. Considera, per exemple, que l'acte dels alcaldes del dissabte dia 4 va reivindicar el Sí-Sí en comptes de promocionar el dret a votar.
Des de l'Assemblea Nacional Catalana de Caldes de Malavella respectem els arguments esgrimits pel Dr. Brugué però no podem estar-hi d'acord , atès que sempre hem cregut i continuem creient que la cobertura legal del procés ha d'estar basada en la legitimitat democràtica del nostre poble i no acceptarem que un tribunal de dubtosa legitimitat i que té entre els seus membres, destacats personatges bel·ligerants amb la nostra nació, ens digui què podem fer i què no.
Hem d'esgotar totes les possibilitats que tenim a l'abast per tal de poder votar el dia 9N. Si, malgrat tot, a causa de les amenaces i pressions del govern espanyol això no fos possible, en el seu moment el poble empenyerà els nostres representants a fer el pas adient.
Des d'aquesta AT de Caldes, de l'Assemblea Nacional Catalana, considerem que cal cercar totes les escletxes i lluitar per tots els mitjans possibles per fer possible la consulta i, per això, considerem que, arran de la decisió presa pel Dr. Brugué, la seva xerrada prevista per al proper dia 17 fa de mal incloure en la nostra campanya de «Ara és l'hora» i de «El País que Volem» atès que es posiciona directament en contra dels procediments per arribar a la consulta.
Tenint en compte les circumstàncies exposades, hem pres la decisió de suspendre la xerrada.


ANC DE CALDES DE MALAVELLA


dimarts, 14 d’octubre del 2014

Benvolguts amics,
En aquest procés a la independència del nostre País, no està passant res que no estigués prèviament contemplat. Hi havia diversos escenaris i un d'ells és el que estem vivint en aquests moments.
Per tant, no ens hem de posar més nerviosos del compte, hem de seguir reivindicant el nostre desig de llibertat i hem de seguir treballant per aconseguir la independència.
No hem de fer cas dels crits a l'enrauxament innecessari ni dels missatges pessimistes que ens puguin arribar. El cor calent i el cap serè.
Aquest és el primer entrebanc seriós que se'ns presenta i no podem afluixar.
El proper dissabte dia 18 tenim la millor oportunitat de demostrar la nostra determinació. Trobem-nos tots els que puguem al matí, a l'annexa de la Casa Rosa i sortim a fer la GIGA-ENQUESTA pels carrers de Caldes i així demostrarem que res ens espanta ni ens fa afluixar en el nostre camí a la INDEPENDÈNCIA.
Us esperem dissabte, a partir de 2/4 de 10 del matí a l'annex de la Casa Rosa.
ANC DE CALDES DE MALAVELLA


dissabte, 20 de setembre del 2014

26 preguntes sobre la Llei de consultes



 





PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA
LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES

1. Podia la Generalitat fer una llei de consultes?
Sí.
L’article 122 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per regular i convocar tot tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit de les seves competències. Aquest article no va ser anul•lat per la sentència del TC de 2010.

2. Una consulta i un referèndum, són el mateix o no?
Legalment es distingeix entre els referèndums i les consultes no referendàries. En línies generals, els referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de persones que formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i les garanties pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme per conèixer l’opinió de la població, però adreçades a un col•lectiu diferent del que integra el cens electoral i sense utilitzar els recursos de l’administració electoral.

3. És vinculant el resultat d’una consulta?
No.
Però tampoc ho és el resultat dels referèndums, excepte el dels previstos per a la modificació de la constitució i l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són els únics legalment vinculants. Tot i així, la llei de consultes preveu que la institució convocant s’ha de pronunciar sobre les conseqüències del resultat en el termini de dos mesos des de la celebració de la consulta.

4. Aquesta llei s’ha fet només per a la consulta del 9N?
No.
Aquesta és una llei general de consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit nacional, si es refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui municipal o supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota la població legitimada per participar en una consulta, o bé de tipus sectorial, és a dir, adreçades només a un col•lectiu concret per raó de l’objecte específic de la consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació pública: enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.

5. I el 9N què serà, una consulta o un referèndum?
Per conèixer l’opinió de la població sobre el futur polític de Catalunya es podia convocar un referèndum, però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per convocar-lo, s'hi nega. També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat la competència per convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Per això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de consultes, que permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació, sense necessitat del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans de l’administració electoral.

6. La consulta del 9N és un referèndum encobert?:
Des del punt de vista legal i formal no ho és. Establertes les diferències formals entre els dos tipus de consultes (referèndums i consultes no referendàries) no existeixen matèries i assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà, ni tan sols quan la població d’un territori en general és consultada des d’instàncies institucionals. Sostenir el contrari és fer
una interpretació molt restrictiva de la llibertat d'expressió i del principi de participació política de la ciutadania.

7. Preguntar sobre la independència de Catalunya forma part de les competències de la Generalitat?
La competència de la Generalitat és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació per orientar l’actuació política de la Generalitat.

8. I quin sentit té preguntar sobre la independència, si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
 La delimitació del possible objecte d’una consulta comprèn, no solament les competències materials en sentit estricte, sinó també el conjunt de funcions i facultats d’iniciativa i impuls polític atribuïdes a les institucions catalanes. Així, la Generalitat té capacitat d’iniciativa legislativa per promoure la modificació de qualsevol aspecte de la legislació estatal, inclòs modificar la constitució espanyola. Per tant, en democràcia és lògic voler conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió del debat polític, inclosa la independència, encara que les conseqüències derivades de l'opinió expressada quedin limitades per les prescripcions constitucionals.

9. Doncs, per què el govern espanyol del PP i el PSOE diuen que la consulta del 9N és il•legal o no serveix per preguntar per la independència?
Insisteixen que es tracta d'un referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També sostenen que la Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva competència material directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les facultats de la Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en els òrgans comuns de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar tot el que pugui posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que el resultat de la consulta pugui ser favorable a la independència. En un context realment democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió política no pot ser mai il•legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la democràcia. L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant il•legal, seria proclamar la independència.

10. Qui pot convocar una consulta com la del 9N?
Com que és una consulta d’àmbit nacional, pot ser convocada pel President, el Govern i el Parlament, així com també un 10% dels municipis la població dels quals sumi almenys 500.000 habitants. També cap la convocatòria per iniciativa ciutadana.

11. Si no es pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els detalls s’establiran mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la llei preveu que poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys que tinguin la condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els catalans residents a l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial creat amb aquest efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la Unió Europea inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys 1 any de residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria; i (iii) els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre que acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.

12. Això vol dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya podran votar el 9N?
No.
La llei crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries. Aquest registre integrarà les dades del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un període per a què els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya puguin manifestar la seva voluntat de participar a la consulta. D’aquests col•lectius només podran votar aquells que prèviament hagin manifestat la seva voluntat de fer-ho.

13. I per què no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord amb el marc legal actual, la definició política de català és "espanyol empadronat a Catalunya". Els catalans empadronats fora de Catalunya no tenen legalment la condició política de catalans i tampoc no poden votar a les eleccions del Parlament. Cal recordar que no s'està debatent una qüestió de nacionalitat.

14. I si algú no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la normativa de protecció de dades?
 La llei preveu que per a la comunicació i l’actualització de les dades no es requereix el consentiment de l’interessat. Per tant, ningú s’hi podrà oposar.

15. Dins de quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La consulta ha de tenir lloc en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.

16. Com ha de ser la pregunta d’una consulta?
Una consulta pot contenir una o més preguntes o propostes. Les respostes només podran ser afirmatives, negatives o en blanc. Són nul•les les paperetes que no s’ajustin al model oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber el sentit de l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes, poden ser successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al mateix objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot cas, la pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra, clara i inequívoca.

17. Si no és possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La llei preveu un sistema propi i específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit nacional el sistema està integrat per una Comissió de Control, una Comissió de Seguiment per a cada delegació territorial de la Generalitat i les meses de consulta.

18. Què és i quines funcions té la Comissió de Control?
És un òrgan permanent format per 7 juristes i politòlegs designats per Parlament per a cada legislatura. La seva funció principal és vetllar per què les consultes s’ajustin als principis i requisits legals i es respecti el procediment. Provisionalment faran les seves funcions la Comissió de Control prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular.

19. Què són i què fan les Comissions de Seguiment?
Són òrgans nomenats especialment per a cada consulta i per a cadascuna de les delegacions territorials de la Generalitat. Cadascuna de les Comissions de seguiment està integrada per 5 juristes i politòlegs designats per la Comissió de Control. Entre d’altres funcions, són responsables de les operacions de recompte i resoldre queixes, consultes o incidències.

20. I les meses de consulta?
Són els òrgans davant els quals es fan les votacions presencials. Estan formades per un president i dos gestors designats per sorteig públic entre les persones majors d’edat inscrites en el registre de participants. Es poden constituir meses de consulta a l’estranger. Correspon a les meses de consulta, entre d’altres funcions, facilitar la participació, identificar els participants, custodiar la llista de persones legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i fer públicament el recompte provisional de respostes.

21. Està prevista l’existència d’interventors?
No.
Però la llei preveu que les organitzacions socials i professionals interessades puguin formar part del procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb personalitat jurídica que tinguin una finalitat relacionada amb l’objecte de la pregunta. Les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya tenen en tot cas la condició d’organització interessada.

22. Com serà la campanya de la consulta?
La llei preveu que es faci campanya i debat públic informatiu i per facilitar el contrast de posicions sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de convocatòria i acaba a les zero hores del dia de votació. És a dir, no hi ha dia de reflexió.

23. Quines són les modalitats de votació previstes?
Es pot votar presencialment o de forma anticipada. El vot electrònic, de forma presencial o telemàtica, només serà possible quan es reguli reglamentàriament. La votació presencial ordinària es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en una urna. La votació anticipada, si el decret de convocatòria la preveu, s’haurà de sol•licitar i es podrà fer per correu o per dipòsit en el lloc on s’estableixi a tal efecte i en el període que es prevegin en el decret de convocatòria.

24. Qui fa el recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon a les meses de consulta fer públicament el recompte provisional de les respostes de cada mesa i correspon a les Comissions de Seguiment fer el recompte del respectiu àmbit territorial i informar-ne la Comissió de Control. La declaració del resultat global l'ha de fer la Comissió de Control.

25. I què passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de convocatòria?
L'admissió a tràmit de la impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal Constitucional suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos, dins del qual s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.

26. Seria una il•legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de convocatòria suspesos?
Tècnicament ho seria. Altra cosa és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es vulgui fer a les resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència de l'Estatut i d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral, sinó que per la forma de designació dels seus magistrats està altament polititzat.


16 setembre 2014

dimecres, 27 d’agost del 2014

Fent feina investigadora, en Sebastià López ens ha fet arribar aquest alliçonador vídeo, mireu-lo i escolteu-lo:

Ho hem de fer saber

· Mireu el vídeo que feia dies que buscava ja l’he trobat!!!!

La cara de perplexitat que fa la presentadora en vàries ocasions ho diu tot. Per a ella és més important aprendre anglès o xinès. Però el catedràtic de la UAM, Juan Carlos Moreno, lingüista deixa ben clar que, si el que es vol és trobar feina a l'estat espanyol, el més útil és aprendre català:


divendres, 22 d’agost del 2014

TOTS SOM SEDICIOSOS


L’anomenat “sindicat” “Manos Limpias” ha anunciat que dimarts que ve presentarà una demanda contra na Carme Forcadell, per haver incorregut en el delicte de “provocació a la sedició” en liderar la societat civil cap a la independència de Catalunya, segons ha avançat  el secretari general de “Manos Limpias”, Miguel Bernad, a Catalunya Ràdio. “Manos Limpias” preveu querellar-se també contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, després que s’aprovi la nova llei catalana de consultes i que se signi el decret de convocatòria de la consulta, en base a un delicte de prevaricació i desobediència a les resolucions judicials. Prèviament, segons Bernad, compten amb que sigui l’Advocacia de l’Estat que impugni la llei de consultes per la via contenciosa i la porti davant el Tribunal Constitucional.
El delicte de sedició està recollit en els articles 544 i 545 del Codi Penal Espanyol. Hi diu, textualment (i el deixo en la llengua original, no perdré ni un segon en traduir-ho):
“Artículo 544
Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.
Artículo 545
  1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo.
    2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años.”

I bé, doncs, com que una servidora està disposada a “alçar-se públicament” i, tot fent cua a la mesa electoral del meu poble, se suposa que ho faré de manera “tumultuosa” al menys segons el parer de les competents i sempre amatents autoritats espanyoles, ja que serem una multitud i un tumulto és això, un alboroto producido por una multitud, segons el diccionari de la Real Academia Española,  bé, doncs, com deia, a partir d’ara mateix em declaro sediciosa, i suposo que, com milions de catalans, podem començar a dir que TOTS SOM SEDICIOSOS.
El 9N votarem.
Jo també em declaro sediciós i soc solidari em Carme Forcadell.
Alfred Joanals i García. D.I. espanyol numer 40499437W
Apunteu-vos i feu que corri per les xarxes !!!!

dissabte, 16 d’agost del 2014

Elisenda Paluzié Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

Elisenda Paluzié:“No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat”

“En el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit”

“Una Catalunya independent és totalment viable econòmicament”

15/08/14 02:00 - barcelona - Toni Magaña
Elisena Paluzié és degana d'Economia i Empresa a la UB Foto: ORIOL DURAN.

Estem jugant a un joc d'amenaces no creïbles; si Catalunya se les creu, hauran esdevingut efectives
Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie és una gran promotora de la independència de Catalunya. A més, va formar part de les consultes independentistes d'Arenys de Munt, l'any 2009. És també una ferma defensora de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.
Quina importància va tenir la consulta independentista d'Arenys de Munt per arribar fins a la situació actual?
Va ser una peça clau. Suposa la visualització d'un exercici pràctic del dret a l'autodeterminació que mai abans havia tingut lloc. Això serveix per treure la por a la gent, fer pedagogia i sobretot per lligar el concepte de democràcia al de decidir sobre la independència.
Votarem el 9 de novembre?
Serà perfectament possible si hi ha determinació per fer la consulta. L'Estat espanyol pot intercedir i declarar-la il·legal, però no hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat espanyola. Hi ha dues maneres de trencar aquesta legalitat: declarar la independència o bé fer el referèndum. És millor fer una consulta, ja que uneix més gent diferent i d'ideologies més diverses. A més, expressa molt més directament la voluntat popular.
Potser l'Estat espanyol decideix retirar les urnes el 9-N...
Si això passa, l'Estat mostrarà al món quin és el seu concepte de democràcia. Les imatges d'impedir una votació democràtica i legítima no farien més que reforçar els passos posteriors.
La comunitat internacional reaccionarà si això passa?
No hem d'esperar que ningú es mulli per nosaltres si no mostrem la determinació de ser independents. Al final la política internacional és el món dels interessos i ningú es vol crear un problema innecessàriament. Però si Catalunya demostra al món que se sent una nació, al final s'acabarà reconeixent com un estat sobirà.
Això encara sembla lluny
També ho va tenir difícil Eslovènia; al principi molt pocs estats la van reconèixer com un estat. El que passa és que estem en un joc d'amenaces no creïbles. I si la ciutadania de Catalunya es creu aquestes intimidacions, hauran fet l'efecte buscat per algunes institucions com l'Estat espanyol i la UE. Als actors no els interessa que es mogui res.
Defensa la viabilitat econòmica de Catalunya, però creu que podria suportar un boicot comercial d'Espanya?
Els boicots els ha de fer la gent. Sostenir un boicot en un període llarg de temps. A més, saber l'origen real dels productes és molt complicat amb la situació del món actual. I no només això: un saboteig a l'economia catalana per part d'Espanya també afectaria el mateix Estat espanyol, ja que Catalunya també podria boicotejar Espanya comercialment. La guerra econòmica no interessa a ningú.
I què passarà amb el deute espanyol? S'haurà de repartir?
El titular del deute és l'Estat espanyol; per tant, és l'Estat el que ha de respondre a aquest deute. Per tal que hi hagi un repartiment de deute, les dues parts han de seure i negociar. En aquest escenari de negociació, Catalunya ha d'exigir que el regne d'Espanya no la pugui boicotejar ni econòmicament ni a les institucions europees a canvi de retenir el deute.
Per tant, una declaració unilateral d'independència podria perjudicar greument l'Estat?
En aquest escenari, hi hauria una inconsistència temporal. És a dir, en el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit. Li interessaria molt negociar.
Creu que el procés que estem vivint ha servit per millorar en part la relació entre els polítics i la ciutadania?
Els polítics han posat en el nucli dels seus compromisos electorals el dret a l'autodeterminació que es demanava. Per tant, en aquest sentit, sí. Tot i això, aquestes promeses encara no s'han complert, encara no s'ha organitzat ni la campanya del referèndum. A més, el fet que estiguem fent aquest camí no implica que el ciutadà hagi perdut el sentit crític. La falta d'esperit crític no és bona per a la independència.