"El meu món ja és un altre, però encara no el sé descriure. És al meu davant." Montserrat Roig Estimadíssims socis, Permeteu-me enviar una abraçada plena de tendresa als familiars i amics dels set presos polítics que són a Soto del Real. Els primers dies a la presó són durs, així que cal evitar el retret i no oblidar que l’Estat és l’únic responsable dels empresonaments. Cuidem-nos els uns als altres. Dos anys després de l’1-O, l’Estat segueix maldant per desacreditar tot un moviment social rigorosament noviolent, banalitzant de manera indigna el delicte de terrorisme i les propostes de diàleg, així com menystenint el dictamen del Grup de Detencions Arbitràries de Nacions Unides. Són els poders de l’Estat, el Rei i el mateix Pedro Sánchez els qui han de condemnar la violència contra els centenars de milers de votants pacífics. A les portes de la sentència, l’objectiu de l’Estat segueix sent sembrar la llavor de la por entre la ciutadania i justificar la brutalitat policial de l’1-O. Però, si les porres no van aturar les urnes, la repressió tampoc no pot aturar la defensa de la democràcia i l’autodeterminació. L’abús de poder per mantenir la unitat d’Espanya continuarà, però no podem caure en els paranys de l’Estat, ni en la ràbia o la frustració. Tot al contrari: aprofitem els aprenentatges amb més compromís, més determinació i més serenitat que mai. Tinguem coratge. Que cadascú de nosaltres vetlli activament per no deixar-nos ningú pel camí. No permetem que la por governi les nostres vides, perquè tot això ho estem fent per viure deslliurats de cap temor. Recordem que la transformació social comença per la transformació personal. Finalment, també en nom de la Txell, us agraïm els bons desitjos que ens heu fet arribar pel naixement del nostre fill. Passi el que passi, no renunciarem a seguir fent camí i a construir la nostra família. Aquesta és la nostra manera de compartir l’esperança amb el futur de la humanitat. Ho tornarem a fer, també per les ganes boges de viure. Sempre endavant!

Jordi Cuixart President d'Òmnium Cultural Presó de Lledoners, 30 de setembre del 2019

CARTA OBERTA A L’INDEPENDENTISME DE BASE

 

 

 

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.
Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.
L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.
D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.
I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.
Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.
A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.
Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.
Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.
Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.
Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.
Elisenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Missatge d'Oriol Junqueras

A l'ANC de Caldes de Malavella, hem considerat oportú reproduir aquest missatge d'Oriol Junqueras

Missatge d'Oriol Junqueras a la militància d'ERC:

Feina, cadascú al seu lloc, amb una sòlida unitat d'acció. I per favor, ho demano per la concòrdia i l'harmonia de tots, prou de debats i polèmiques sobre com es presentarà cada partit a les eleccions. Prou, aquest debat només ens fa mal i ens fa perdre de vista tota la feina que cal seguir fent. Aquest episodi ja el vam viure i va ser nefast. Cadascú que trii la millor fórmula per concórrer a les eleccions, que cap demòcrata es quedi a casa el 21D, que cap persona que estima la llibertat deixi d'anar a votar, que cada partit s'esforci en fer el millor resultat possible i que la unitat d'acció i una estratègia compartida sigui allò que ens uneixi, amb respecte a totes les sensibilitats.

També em permeto, com a president d'ERC, de fer arribar un missatge a tota la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya i a tota aquella gent que hem anat incorporant els darrers anys. Us vull a tots units, com sempre, fent pinya al costat de la Secretària General, de la Marta Rovira, una gran dona que gaudeix de tota la nostra estima i confiança, ella és el futur. Sé que seguireu sumant i sumant, construint una gran força política que posem al servei de la llibertat i la justícia, vull que seguim sent un exemple d'honestedat, de rigor, de bones persones. De fet, en això estic molt tranquil, perquè estic envoltat de gent que és molt millor que no pas jo, de gent amb una gran capacitat i un compromís inequívoc. Dels estimats Joan Tardà i Gabriel Rufian, en representació de tots els diputats i senadors, no afluixeu, amics!, és un plaer i un honor compartir aquest camí amb vosaltres; del Chaquir, l'Alba Vergés o en Roger Torrent i de tot el grup parlamentari, sou molt bona gent; de tots els alcaldes i regidors que es deixen la pell cada dia, de tots i cadascun dels militants que treballeu amb passió en cadascun dels vostres municipis. Recordeu bé el que us dic, som els que mai ens cansem, som els que mai ens rendim!

I finalment, un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit, penseu en els vostres fills, penseu en que estem davant d'una operació de càstig contra les llibertats, contra Catalunya, que ens volen de genolls, submisos, que ens volen convertir en una província, que atien l'odi contra l'escola catalana per crear un problema on no n'hi havia, que un dia i un altre atempten contra totes les nostres decisions i voluntat, que fomenten la fugida d'empreses amb tot el desvergonyiment, que alimenten l'economia especulativa i menyspreen l'economia productiva, que ni tan sols es comprometen a respectar les eleccions que ells mateixos han convocat.

I davant de tot això, serenitat, determinació, mobilització, compromís i vots i urnes; donem un exemple votant massivament, com vam fer l'1 d'Octubre, malgrat els cops de porra i la brutalitat policial contra els ciutadans que volien votar. Doncs ara, tornem a votar, perquè per a nosaltres les urnes són sagrades i la millor resposta que podem donar és una victòria de la democràcia el 21 de desembre. Treballem sense descans, seguim, perseverem, amb el cap ben alt i l'ànima joiosa
Una abraçada fraternal a tots els catalans, som un gran poble i n'hem d'estar orgullosos.
Guanyarem! No ho dubteu pas, per difícil que sigui el camí, perquè la causa que representem és la de la llibertat i la fraternitat entre tots els pobles.

ESTIGUEM ALERTA

Benvolgut, benvolguda,

Aquesta setmana passada va ser una setmana victoriosa democràticament parlant i determinant per a l'assoliment de la independència.

Tenim el reconeixement de l'opinió pública internacional i hem començat a escoltar i veure moltes veus internacionals rellevants crítiques amb el govern espanyol pel seu immobilisme i l'ús de la repressió.

La credibilitat de les nostres institucions en el trajecte cap a la República és tan alta que el govern espanyol ha cremat els seus darrers cartutxos: forçar el canvi de seu social de grans empreses fora de Catalunya per intimidar-nos.

Avui som més conscients de la proesa ciutadans de l'1 d'octubre i també de les mentides més indecents dels governants espanyols.

Aquesta setmana que comença sentirem més mentides, més amenaces, més rumors i intoxicacions, ens voldran fer sentir més sols. Sortiran més veus que demanaran que esperem. A totes aquestes veus, els podem recordar que el poble ha parlat i ha dit Sí a la independència, que les peticions catalanes i internacionals de diàleg són moltes i totes topen amb la intransigència de l'estat, que les sancions exorbitants i les peticions de presó així com la repressió de la nostra llibertat política converteixen la Declaració d'independència en l'única sortida.

Un cop més, mobilització pacífica i massiva per les nostres llibertats. Un cop més, alerta a les fonts oficials de l'Assemblea (canal de telegram, xarxes socials, missatges com aquest, web, declaracions públiques) i a les fonts oficials del Govern i el Parlament. Ignorem sobretot missatges anònims. En poques hores convocarem a donar suport al nostre Govern i Parlament.

I faci el que faci l'estat espanyol responguem només amb el civisme i el coratge d'aquells que som constructors d'un país just i lliure, alçat sobre els fonaments de la democràcia i la pau.

Determinació, dignitat i civisme per avançar al costat de les nostres institucions!



Jordi Sànchez
President de l'Assemblea Nacional Catalana

3 D'OCTUBRE A CALDES DE MALAVELLA

Cada hora que passa és una victòria

Cada hora que passa és una victòria

«Ens n'anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després d'aquella nit tot el futur d'aquesta part del país serà a les nostres mans»

Editorial

·         Vicent Partal

Aquestes són les quatre consideracions que ens fa en Vicent Partal a l'editorial de Vilaweb. Si la voleu llegir sencera visiteu: 

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-collapse-de-la-repressio-editorial-vicent-partal/

..... Concretament, m’agradaria dir quatre coses, per si serveixen a algú.

-1. Sobretot, cal no perdre la calma. Això que fem ho han fet molts països abans que nosaltres, en condicions infinitament més difícils, i ho han aconseguit. I això que fem ha estat ben preparat. L’afer de la web ho demostra. Els espanyols ens volen dur al terreny de no discutir sobre el sí o el no, sinó sobre formes, maneres, regles i reglaments. És un parany. Jo no puc evitar a ningú que estigui nerviós, però puc dir la meua opinió. I estic absolutament tranquil pel que fa al referèndum. Crec que el parlament i el govern han pres una determinació tan potent, personalment i tot, que dubtar ara, quan falten quinze dies, sobre si hi haurà urnes, sobre si arribarà el paperet que diu on votarem, sobre si s’obriran els col·legis o sobre si el govern assumirà les conseqüències dels seus actes em sembla insensat. Ara fa una setmana van aprovar dues lleis que estableixen una legalitat catalana. Els han dit que retirassen els anuncis i els anuncis, allà on és responsabilitat seua, hi són. Els han enviat requisitoris i amenaces i les han assumides. I els paren trampes constantment i les esquiven. Qui vulga dubtar del compromís i la capacitat d’aquesta gent que en dubte, però jo no ho faré. I crec que som molts que a hores d’ara ja no en dubtem gens.

-2. Cal ser conscients que nosaltres, tots, som responsables de tot això que fem. Avui ja no hi ha titulars innocents. Des de presentar la reunió de Trapero amb el fiscal com una citació que no era fins a presentar el reenviament gairebé burocràtic d’allò que es comunicava a les unitats policíaques com un acatament, hi ha gent que o bé ha fet trampes expressament o no bé no s’ha adonat del mal que feia. Cadascú, per tant, és lliure de llegir, d’interpretar i  de difondre la realitat com vulga, però això té conseqüències. Per WhatsApp i Twitter no paren d’arribar mentides i manipulacions, que molts de vosaltres passeu de manera inconscient. No costa pas tant no fer-ho.

-3. Cal gaudir del moment, crec. Hem arribat ací per l’esforç continuat de moltíssima gent, per generacions senceres de persones que han lluitat per dur-nos on som, a quinze dies de la independència. No ser capaços de gaudir d’un moment tan preciós i excitant com aquest, no ser capaços d’aturar-nos en algun moment del dia i reconèixer que com a generació som uns privilegiats, em sembla poc respectuós envers els qui no ho poden viure.

-4. Sigueu conscients que la batalla, ara, ja és molt senzilla: només es tracta de resistir i no cometre errors. Cada hora que passa sense que Madrid trobe la manera d’apartar-nos de la via és una victòria que cal assaborir. Ens n’anirem a dormir setze vegades i quan ens alcem després d’aquella nit tot el futur d’aquesta part del país serà a les nostres mans. Amb la maniobra del Constitucional contra Rajoy, el president del govern espanyol s’ha quedat sense eines per a frenar-nos. I segurament això explica les relliscades d’ahir, que han començat a fer alçar les celles a Europa i als Estats Units. Que continuen relliscant, doncs. Per guanyar, al punt on som, a nosaltres ja no ens cal res més que aplicar moltes dosis d’intel·ligència. Ara no necessitem testosterona sinó cervells, paciència i una bona vista. I una gran decisió i una gran unitat. Són ells que ho tenen fotut, molt fotut. De manera que no ens compliquem la vida innecessàriament nosaltres, ara.

Carta als Diputats independentistes  de la circumscripció de Girona– Parlament de Catalunya 

Companys, 

Ens plau fer-vos a mans l’acord pres pel Plenari de les Assemblees Territorials de la Selva de l’ANC en la seva darrera reunió del proppassat dijous, dia 5 de novembre de l’any que som. 

El Plenari acorda enviar una cordial i sincera felicitació als 12 diputats independentistes de la R2 per la seva elecció com a representants de bona part del poble català, compromès activament en el procés independentista. 

Estem segurs que sabreu fer-vos dignes de la confiança que el poble ha dipositat en vosaltres que es resumeix en dos mandats inequívocs: RUPTURA i REPÚBLICA CATALANA. 

No dubtem en cap moment que, en base a les vostres funcions, traduireu jurídicament i institucional la legitimitat popular emanada de les urnes el passat 27 S. 

Considerem que la Proposta de Resolució presentada el 27 d’octubre a la Mesa del Parlament i que serà debatuda en el Plenari del proper dilluns, 9 de novembre, és una aportació estratègica al procés independentista, atès que pauta i concreta l’inici de la ruptura i de la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol. 

Considerem que el següent pas imprescindible és la constitució del nou govern català que, un cop formalitzada la ruptura, ha d’orientar el procés constituent amb una àmplia participació popular. 

Som conscients de les dificultats de la tasca, però us emplacem a trobar urgentment una solució consensuada. Des de la imaginació, la generositat i la valentia. 

Vosaltres, en la vostra condició de delegats del poble, disposeu de tots els instruments jurídico-institucionals, teniu l’honor i responsabilitat d’aconseguir-ho. 

L’única línia vermella que considerem que de cap manera i sota cap excusa ni justificació es pot traspassar seria la d’abocar el país a unes eleccions autonòmiques per manca d’acord en la formació de govern. 

Aquest hipotètic escenari el rebutgem contundentment perquè representaria: 

a) el retorn a l’autonomisme, amb la renúncia a la ruptura i l’ajornament “sine die” de la construcció de la RC. 

b) la pèrdua real de protagonisme en el procés de bona part del moviment social, amb l’agreujant de produir-se per la via de la frustració, la desafecció i la desmobilització. 

La suma d’aquests dos factors comportaria de fet, a parer nostre, la mort del procés independentista, si més no, en les condicions en què s’ha fonamentat des de 2009: conjuminació, gairebé perfecte, de la legitimitat popular impulsada pel moviment social i la legalitat catalana que s’ha anat construint institucionalment. 

Companyes i companys, confiem plenament en vosaltres. Som al vostre costat per continuar avançant amb rapidesa i eficiència cap a la construcció de la República catalana. 

Salut i república! 

Blanes, 5 de novembre del 2015 

Assemblees Territorials (AT) de la Selva - ANC 

L’ANC, Òmnium, l’AMI i l'ACM et convoquem de manera conjunta perquè expressis el teu rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.

Et convidem a assistir als actes de suport a les institucions catalanes que es faran el proper 13 d’octubre a les 19:30 hores davant dels ajuntaments de tots els municipis de Catalunya.

També t’animem a acompanyar les persones que hauran de declarar els dies 13 i 15 d’octubre a les 10 hores al TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona). El mateix dia 15 d'octubre també està prevista una concentració de càrrecs electes davant del TSJC.

I et proposem que enviïs una carta de protesta a les instàncies judicials.

DESCARREGA’T LA CARTA

https://s.bsd.net/catalonia/main/page/file/dba4e6d41f40241618_ycm6b8zuz.pdf

Et continuarem informant d’altres accions de mobilització per aquesta causa.

Moltes gràcies

CONVOCATÒRIA REUNIÓ ANC DE CALDES DE MALAVELLA

Benvolguts amics,

Us convoquem a tots els socis, col·laboradors i simpatitzants a la reunió del proper divendres, dia 27 de març, a les 8 del vespre a la sala de Cal Ferrer de la Plaça per parlar dels projectes per aquests 2015 i 2016 amb el següent ordre del dia:

1.- Full de ruta de l'ANC per 2015 i 2016.
2.- Assemblea General Ordinària de l'ANC (AGO) a Lleida el 13 d'abril de 2015.
3.- Renovació dels càrrecs locals de l'ANC a Caldes de Malavella.
4.- Cursos de formació per a socis, col·laboradors i simpatitzants.
5.- Precs i preguntes.

Us hi esperem. S'acosten esdeveniments cabdals pel futur del nostre país i, per això, hem d'estar preparats i engrescats.

Rebeu una cordial salutació,

ANC DE CALDES DE MALAVELLA

Benvolguts amics,

Com ja sabeu ahir es va admetre a tràmit la querella contra el President de la Generalitat, la Vicepresidenta i la Consellera d’Ensenyament. Tal com us vam indicar, iniciarem una campanya d’autoinculpacions amb solidaritat amb els representants polítics que s’han vist afectats.

Per tal de promoure que aquestes autoinculpacions siguin massives, us proposem que us adreceu al Jutjat de Guàrdia més proper al vostre municipi i, des d’allà en feu un acte de lliurament conjunt. 

Ens hem posat d'acord amb altres municipis de la comarca per fer-ho conjuntament. Demà, dimecres dia 24, a 2/4 d'1 del migdia, farem la primera de les presentacions d'autoinculpació, en aquest cas la farem a Santa Coloma de Farners.

Aquells que vulgueu i pugueu anar-hi, us preguem que ens ho comuniqueu a cmalavella@gmail.com, sortirem de Caldes a les 12 del migdia.

Posteriorment us informarem d'altres trobades per aconseguir el màxim de participació ciutadana en aquesta autoinculpació.

El document d’ autoinculpació que s’ha d’entregar us el podeu descarregar a

http://autoinculpacions9n.assemblea.cat/docs2/Document_Autoinculpacio.pdf

Feu-ne original i còpia. Us recomanem que porteu còpies impreses, perquè tothom pugui participar d’aquesta acció.

També us animem a que feu la màxima difusió a través de les xarxes socials, compartint la imatge que us hem adjuntat. Per tal de poder seguir la jornada a través de les xarxes socials us recomanem que utilitzeu #autoinculpacions9n o el web autoinculpacions9n.assemblea.cat

Estarem en contacte per coordinar les altres actuacions.

Bones Festes i millor 2015

RESULTAT CONSULTA 9N

La millor manera de conèixer el resultat del que significa el que va passar el 9N és veient la informació que s'extreu dels números. Ells no enganyen: va ser un èxit total de la ciutadania del nostre país:

Podeu comprovar com els possibles votants del NO quedarien molt lluny dels partidaris del Sí - Sí, Sí - No i Sí- en blanc.
Cal tenir en compte que els votants del PSC els comptem dins del bloc unionista (cosa que seria discutible) i també comptem a part els votants de IC-EUiA doncs creiem que una part votaria pel No

Benvolguts amics,

Aquest proper divendres dia 24, farem l'última xerrada d'aquest segon cicle de conferències-col·loqui sobre EL PAÍS QUE VOLEM.
Comptem amb la presència de la Consellera de Benestar Social i Família Neus Munté, la qual desenvoluparà la seva conferència sobre:

 L'ESTAT DEL BENESTAR EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT.

Us esperem al Casino a les 8 del vespre.
Aprofitarem l'esdeveniment per poder-vos facilitar participacions de la GROSSA del Sí i Sí = SIISI = 51151

ANC DE CALDES DE MALAVELLA

Benvolguts amics,

Us hem d'informar que queda suspesa la xerrada que teníem preparada per al divendres dia 17.

El ponent que havíem invitat era el doctor Joaquim Brugué.

Com tots deveu saber, el Dr. Brugué va ser membre. des de la seva creació, de la Comissió de Control de la Llei de Consultes que exerceix de junta electoral de la cita del 9N, fins que recentment va dimitir del càrrec al·legant una manca de garanties democràtiques en el procés en què estem immersos, i palesant la seva sospita que se n'estava fent una escenificació per tal d'acabar fent una cosa diferent de  la consulta.

Així mateix, ha acusat el Govern, i especialment el president Mas de manca de neutralitat en haver firmat el decret de constitució de la Comissió de Control tot i haver-hi un informe del Parlament en què s'avançava la manca de cobertura legal de l'acte.
A més, Brugué  ha exposat un seguit de problemes que al seu parer observa amb relació a la consulta: els dels funcionaris que han de vetllar pel procés, els referents a la campanya i els relatius a la manca de neutralitat institucional. Considera, per exemple, que l'acte dels alcaldes del dissabte dia 4 va reivindicar el Sí-Sí en comptes de promocionar el dret a votar.
Des de l'Assemblea Nacional Catalana de Caldes de Malavella respectem els arguments esgrimits pel Dr. Brugué però no podem estar-hi d'acord , atès que sempre hem cregut i continuem creient que la cobertura legal del procés ha d'estar basada en la legitimitat democràtica del nostre poble i no acceptarem que un tribunal de dubtosa legitimitat i que té entre els seus membres, destacats personatges bel·ligerants amb la nostra nació, ens digui què podem fer i què no.
Hem d'esgotar totes les possibilitats que tenim a l'abast per tal de poder votar el dia 9N. Si, malgrat tot, a causa de les amenaces i pressions del govern espanyol això no fos possible, en el seu moment el poble empenyerà els nostres representants a fer el pas adient.
Des d'aquesta AT de Caldes, de l'Assemblea Nacional Catalana, considerem que cal cercar totes les escletxes i lluitar per tots els mitjans possibles per fer possible la consulta i, per això, considerem que, arran de la decisió presa pel Dr. Brugué, la seva xerrada prevista per al proper dia 17 fa de mal incloure en la nostra campanya de «Ara és l'hora» i de «El País que Volem» atès que es posiciona directament en contra dels procediments per arribar a la consulta.
Tenint en compte les circumstàncies exposades, hem pres la decisió de suspendre la xerrada.

ANC DE CALDES DE MALAVELLA

Benvolguts amics,

En aquest procés a la independència del nostre País, no està passant res que no estigués prèviament contemplat. Hi havia diversos escenaris i un d'ells és el que estem vivint en aquests moments.
Per tant, no ens hem de posar més nerviosos del compte, hem de seguir reivindicant el nostre desig de llibertat i hem de seguir treballant per aconseguir la independència.

No hem de fer cas dels crits a l'enrauxament innecessari ni dels missatges pessimistes que ens puguin arribar. El cor calent i el cap serè.

Aquest és el primer entrebanc seriós que se'ns presenta i no podem afluixar.

El proper dissabte dia 18 tenim la millor oportunitat de demostrar la nostra determinació. Trobem-nos tots els que puguem al matí, a l'annexa de la Casa Rosa i sortim a fer la GIGA-ENQUESTA pels carrers de Caldes i així demostrarem que res ens espanta ni ens fa afluixar en el nostre camí a la INDEPENDÈNCIA.

Us esperem dissabte, a partir de 2/4 de 10 del matí a l'annex de la Casa Rosa.

ANC DE CALDES DE MALAVELLA

26 preguntes sobre la Llei de consultes

 

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA
LLEI DE CONSULTES POPULARS NO REFERENDÀRIES

1. Podia la Generalitat fer una llei de consultes?
Sí.
L’article 122 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva per regular i convocar tot tipus de consultes populars no referendàries en l'àmbit de les seves competències. Aquest article no va ser anul•lat per la sentència del TC de 2010.

2. Una consulta i un referèndum, són el mateix o no?
Legalment es distingeix entre els referèndums i les consultes no referendàries. En línies generals, els referèndums són una classe de consultes dirigides al conjunt de persones que formen el cens electoral, utilitzant els recursos administratius i les garanties pròpies de les eleccions. Les consultes són un altre mecanisme per conèixer l’opinió de la població, però adreçades a un col•lectiu diferent del que integra el cens electoral i sense utilitzar els recursos de l’administració electoral.

3. És vinculant el resultat d’una consulta?
No.
Però tampoc ho és el resultat dels referèndums, excepte el dels previstos per a la modificació de la constitució i l’aprovació dels estatuts d’autonomia, que són els únics legalment vinculants. Tot i així, la llei de consultes preveu que la institució convocant s’ha de pronunciar sobre les conseqüències del resultat en el termini de dos mesos des de la celebració de la consulta.

4. Aquesta llei s’ha fet només per a la consulta del 9N?
No.
Aquesta és una llei general de consultes no referendàries. Les consultes poden ser d’àmbit nacional, si es refereixen a tota Catalunya, o d’àmbit local, ja sigui municipal o supramunicipal. També poden ser de caràcter general, obertes a tota la població legitimada per participar en una consulta, o bé de tipus sectorial, és a dir, adreçades només a un col•lectiu concret per raó de l’objecte específic de la consulta. A més, la llei regula altres mitjans de participació pública: enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.

5. I el 9N què serà, una consulta o un referèndum?
Per conèixer l’opinió de la població sobre el futur polític de Catalunya es podia convocar un referèndum, però l’Estat espanyol, que és qui té la competència per convocar-lo, s'hi nega. També s'ha negat a cedir puntualment a la Generalitat la competència per convocar un referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució. Per això, s’ha optat per crear una legalitat pròpia, la llei de consultes, que permet preguntar l’opinió dels ciutadans mitjançant votació, sense necessitat del permís de l’Estat, però sense poder usar el cens ni els mitjans de l’administració electoral.

6. La consulta del 9N és un referèndum encobert?:
Des del punt de vista legal i formal no ho és. Establertes les diferències formals entre els dos tipus de consultes (referèndums i consultes no referendàries) no existeixen matèries i assumptes vedats a l’opinió i exclosos del parer ciutadà, ni tan sols quan la població d’un territori en general és consultada des d’instàncies institucionals. Sostenir el contrari és fer
una interpretació molt restrictiva de la llibertat d'expressió i del principi de participació política de la ciutadania.

7. Preguntar sobre la independència de Catalunya forma part de les competències de la Generalitat?
La competència de la Generalitat és demanar i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació per orientar l’actuació política de la Generalitat.

8. I quin sentit té preguntar sobre la independència, si la Generalitat no té competències per proclamar-la?
 La delimitació del possible objecte d’una consulta comprèn, no solament les competències materials en sentit estricte, sinó també el conjunt de funcions i facultats d’iniciativa i impuls polític atribuïdes a les institucions catalanes. Així, la Generalitat té capacitat d’iniciativa legislativa per promoure la modificació de qualsevol aspecte de la legislació estatal, inclòs modificar la constitució espanyola. Per tant, en democràcia és lògic voler conèixer l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió del debat polític, inclosa la independència, encara que les conseqüències derivades de l'opinió expressada quedin limitades per les prescripcions constitucionals.

9. Doncs, per què el govern espanyol del PP i el PSOE diuen que la consulta del 9N és il•legal o no serveix per preguntar per la independència?
Insisteixen que es tracta d'un referèndum encobert, que només pot autoritzar l'Estat. També sostenen que la Generalitat només pot preguntar sobre qüestions de la seva competència material directa, oblidant que l'àmbit competencial inclou també les facultats de la Generalitat per actuar i presentar iniciatives polítiques en els òrgans comuns de l'Estat. A la pràctica, però, el seu únic interès és evitar tot el que pugui posar en qüestió la unitat territorial d’Espanya i temen que el resultat de la consulta pugui ser favorable a la independència. En un context realment democràtic, preguntar l’opinió de la població sobre qualsevol qüestió política no pot ser mai il•legal, mentre que impedir-ho suposa limitar la democràcia. L’únic que seria contrari a la constitució espanyola, i per tant il•legal, seria proclamar la independència.

10. Qui pot convocar una consulta com la del 9N?
Com que és una consulta d’àmbit nacional, pot ser convocada pel President, el Govern i el Parlament, així com també un 10% dels municipis la població dels quals sumi almenys 500.000 habitants. També cap la convocatòria per iniciativa ciutadana.

11. Si no es pot utilitzar el cens, qui pot participar en la consulta del 9N?
Els detalls s’establiran mitjançant el decret de convocatòria de la consulta, però la llei preveu que poden ser cridats a participar-hi: (i) els majors de 16 anys que tinguin la condició política de catalans d’acord amb l’Estatut i els catalans residents a l’estranger que s’hagin inscrit en un registre especial creat amb aquest efecte; (ii) els majors de 16 anys nacionals d’un estat de la Unió Europea inscrits al Registre de Població de Catalunya que acreditin almenys 1 any de residència legal continuada immediatament anterior a la convocatòria; i (iii) els majors de 16 anys d’altres estats inscrits a l’esmentat Registre que acreditin la residència legal durant almenys 3 anys.

12. Això vol dir que tots els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya podran votar el 9N?
No.
La llei crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries. Aquest registre integrarà les dades del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l’exterior. Un cop convocada la consulta, s’establirà un període per a què els catalans residents a l’estranger i els estrangers residents a Catalunya puguin manifestar la seva voluntat de participar a la consulta. D’aquests col•lectius només podran votar aquells que prèviament hagin manifestat la seva voluntat de fer-ho.

13. I per què no poden votar els catalans residents a la resta de l'Estat?
D'acord amb el marc legal actual, la definició política de català és "espanyol empadronat a Catalunya". Els catalans empadronats fora de Catalunya no tenen legalment la condició política de catalans i tampoc no poden votar a les eleccions del Parlament. Cal recordar que no s'està debatent una qüestió de nacionalitat.

14. I si algú no vol que s’utilitzin les seves dades personals emparant-se en la normativa de protecció de dades?
 La llei preveu que per a la comunicació i l’actualització de les dades no es requereix el consentiment de l’interessat. Per tant, ningú s’hi podrà oposar.

15. Dins de quin termini s’ha de celebrar la consulta?
La consulta ha de tenir lloc en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals comptats des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria.

16. Com ha de ser la pregunta d’una consulta?
Una consulta pot contenir una o més preguntes o propostes. Les respostes només podran ser afirmatives, negatives o en blanc. Són nul•les les paperetes que no s’ajustin al model oficial o que hagin patit alteracions que no permetin saber el sentit de l’opinió expressada. Si hi ha diferents preguntes o propostes, poden ser successives o alternatives. Si són successives s’han de referir al mateix objecte i si són alternatives han de ser mútuament excloents. En tot cas, la pregunta, preguntes o propostes han de ser formulades de manera neutra, clara i inequívoca.

17. Si no és possible utilitzar l’administració electoral ni de justícia, com es pot garantir que la consulta del 9N tingui garanties?
La llei preveu un sistema propi i específic de garanties. Per a les consultes d’àmbit nacional el sistema està integrat per una Comissió de Control, una Comissió de Seguiment per a cada delegació territorial de la Generalitat i les meses de consulta.

18. Què és i quines funcions té la Comissió de Control?
És un òrgan permanent format per 7 juristes i politòlegs designats per Parlament per a cada legislatura. La seva funció principal és vetllar per què les consultes s’ajustin als principis i requisits legals i es respecti el procediment. Provisionalment faran les seves funcions la Comissió de Control prevista en la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular.

19. Què són i què fan les Comissions de Seguiment?
Són òrgans nomenats especialment per a cada consulta i per a cadascuna de les delegacions territorials de la Generalitat. Cadascuna de les Comissions de seguiment està integrada per 5 juristes i politòlegs designats per la Comissió de Control. Entre d’altres funcions, són responsables de les operacions de recompte i resoldre queixes, consultes o incidències.

20. I les meses de consulta?
Són els òrgans davant els quals es fan les votacions presencials. Estan formades per un president i dos gestors designats per sorteig públic entre les persones majors d’edat inscrites en el registre de participants. Es poden constituir meses de consulta a l’estranger. Correspon a les meses de consulta, entre d’altres funcions, facilitar la participació, identificar els participants, custodiar la llista de persones legitimades per votar a la mesa de consulta corresponent i fer públicament el recompte provisional de respostes.

21. Està prevista l’existència d’interventors?
No.
Però la llei preveu que les organitzacions socials i professionals interessades puguin formar part del procés de la consulta. Tenen la condició d’interessades les organitzacions amb personalitat jurídica que tinguin una finalitat relacionada amb l’objecte de la pregunta. Les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya tenen en tot cas la condició d’organització interessada.

22. Com serà la campanya de la consulta?
La llei preveu que es faci campanya i debat públic informatiu i per facilitar el contrast de posicions sobre l’objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades per participar-hi. La campanya s’inicia l’endemà de la publicació del decret de convocatòria i acaba a les zero hores del dia de votació. És a dir, no hi ha dia de reflexió.

23. Quines són les modalitats de votació previstes?
Es pot votar presencialment o de forma anticipada. El vot electrònic, de forma presencial o telemàtica, només serà possible quan es reguli reglamentàriament. La votació presencial ordinària es fa mitjançant paperetes i en sobre de votació tancat, que s’introdueix en una urna. La votació anticipada, si el decret de convocatòria la preveu, s’haurà de sol•licitar i es podrà fer per correu o per dipòsit en el lloc on s’estableixi a tal efecte i en el període que es prevegin en el decret de convocatòria.

24. Qui fa el recompte dels vots i declara el resultat?
Correspon a les meses de consulta fer públicament el recompte provisional de les respostes de cada mesa i correspon a les Comissions de Seguiment fer el recompte del respectiu àmbit territorial i informar-ne la Comissió de Control. La declaració del resultat global l'ha de fer la Comissió de Control.

25. I què passa si el govern espanyol impugna la llei de consultes i/o el decret de convocatòria?
L'admissió a tràmit de la impugnació de disposicions autonòmiques davant el Tribunal Constitucional suposa la seva suspensió automàtica per un període de 5 mesos, dins del qual s'ha de dictar sentència o aixecar o ratificar la suspensió.

26. Seria una il•legalitat celebrar la consulta amb la llei de consultes i/o el decret de convocatòria suspesos?
Tècnicament ho seria. Altra cosa és el valor polític que es vulgui donar i el cas que es vulgui fer a les resolucions del Tribunal Constitucional, que amb la sentència de l'Estatut i d'altres ha demostrat que no és un òrgan independent ni neutral, sinó que per la forma de designació dels seus magistrats està altament polititzat.


16 setembre 2014

Fent feina investigadora, en Sebastià López ens ha fet arribar aquest alliçonador vídeo, mireu-lo i escolteu-lo:

Ho hem de fer saber

· Mireu el vídeo que feia dies que buscava ja l’he trobat!!!!

La cara de perplexitat que fa la presentadora en vàries ocasions ho diu tot. Per a ella és més important aprendre anglès o xinès. Però el catedràtic de la UAM, Juan Carlos Moreno, lingüista deixa ben clar que, si el que es vol és trobar feina a l'estat espanyol, el més útil és aprendre català:

http://www.youtube.com/watch?v=rA2ghdnDoDM

TOTS SOM SEDICIOSOS

L’anomenat “sindicat” “Manos Limpias” ha anunciat que dimarts que ve presentarà una demanda contra na Carme Forcadell, per haver incorregut en el delicte de “provocació a la sedició” en liderar la societat civil cap a la independència de Catalunya, segons ha avançat  el secretari general de “Manos Limpias”, Miguel Bernad, a Catalunya Ràdio. “Manos Limpias” preveu querellar-se també contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, després que s’aprovi la nova llei catalana de consultes i que se signi el decret de convocatòria de la consulta, en base a un delicte de prevaricació i desobediència a les resolucions judicials. Prèviament, segons Bernad, compten amb que sigui l’Advocacia de l’Estat que impugni la llei de consultes per la via contenciosa i la porti davant el Tribunal Constitucional.

El delicte de sedició està recollit en els articles 544 i 545 del Codi Penal Espanyol. Hi diu, textualment (i el deixo en la llengua original, no perdré ni un segon en traduir-ho):

“Artículo 544

Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.

Artículo 545

1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo.
   2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años.”

I bé, doncs, com que una servidora està disposada a “alçar-se públicament” i, tot fent cua a la mesa electoral del meu poble, se suposa que ho faré de manera “tumultuosa” al menys segons el parer de les competents i sempre amatents autoritats espanyoles, ja que serem una multitud i un tumulto és això, un alboroto producido por una multitud, segons el diccionari de la Real Academia Española,  bé, doncs, com deia, a partir d’ara mateix em declaro sediciosa, i suposo que, com milions de catalans, podem començar a dir que TOTS SOM SEDICIOSOS.

El 9N votarem.

Jo també em declaro sediciós i soc solidari em Carme Forcadell.

Alfred Joanals i García. D.I. espanyol numer 40499437W

Apunteu-vos i feu que corri per les xarxes !!!!

Elisenda Paluzié Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

Elisenda Paluzié:“No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat”

“En el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit”

“Una Catalunya independent és totalment viable econòmicament”

15/08/14 02:00 - barcelona - Toni Magaña

Elisena Paluzié és degana d'Economia i Empresa a la UB Foto: ORIOL DURAN.

Estem jugant a un joc d'amenaces no creïbles; si Catalunya se les creu, hauran esdevingut efectives

Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie és una gran promotora de la independència de Catalunya. A més, va formar part de les consultes independentistes d'Arenys de Munt, l'any 2009. És també una ferma defensora de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.

Quina importància va tenir la consulta independentista d'Arenys de Munt per arribar fins a la situació actual?

Va ser una peça clau. Suposa la visualització d'un exercici pràctic del dret a l'autodeterminació que mai abans havia tingut lloc. Això serveix per treure la por a la gent, fer pedagogia i sobretot per lligar el concepte de democràcia al de decidir sobre la independència.

Votarem el 9 de novembre?

Serà perfectament possible si hi ha determinació per fer la consulta. L'Estat espanyol pot intercedir i declarar-la il·legal, però no hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat espanyola. Hi ha dues maneres de trencar aquesta legalitat: declarar la independència o bé fer el referèndum. És millor fer una consulta, ja que uneix més gent diferent i d'ideologies més diverses. A més, expressa molt més directament la voluntat popular.

Potser l'Estat espanyol decideix retirar les urnes el 9-N...

Si això passa, l'Estat mostrarà al món quin és el seu concepte de democràcia. Les imatges d'impedir una votació democràtica i legítima no farien més que reforçar els passos posteriors.

La comunitat internacional reaccionarà si això passa?

No hem d'esperar que ningú es mulli per nosaltres si no mostrem la determinació de ser independents. Al final la política internacional és el món dels interessos i ningú es vol crear un problema innecessàriament. Però si Catalunya demostra al món que se sent una nació, al final s'acabarà reconeixent com un estat sobirà.

Això encara sembla lluny

També ho va tenir difícil Eslovènia; al principi molt pocs estats la van reconèixer com un estat. El que passa és que estem en un joc d'amenaces no creïbles. I si la ciutadania de Catalunya es creu aquestes intimidacions, hauran fet l'efecte buscat per algunes institucions com l'Estat espanyol i la UE. Als actors no els interessa que es mogui res.

Defensa la viabilitat econòmica de Catalunya, però creu que podria suportar un boicot comercial d'Espanya?

Els boicots els ha de fer la gent. Sostenir un boicot en un període llarg de temps. A més, saber l'origen real dels productes és molt complicat amb la situació del món actual. I no només això: un saboteig a l'economia catalana per part d'Espanya també afectaria el mateix Estat espanyol, ja que Catalunya també podria boicotejar Espanya comercialment. La guerra econòmica no interessa a ningú.

I què passarà amb el deute espanyol? S'haurà de repartir?

El titular del deute és l'Estat espanyol; per tant, és l'Estat el que ha de respondre a aquest deute. Per tal que hi hagi un repartiment de deute, les dues parts han de seure i negociar. En aquest escenari de negociació, Catalunya ha d'exigir que el regne d'Espanya no la pugui boicotejar ni econòmicament ni a les institucions europees a canvi de retenir el deute.

Per tant, una declaració unilateral d'independència podria perjudicar greument l'Estat?

En aquest escenari, hi hauria una inconsistència temporal. És a dir, en el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit. Li interessaria molt negociar.

Creu que el procés que estem vivint ha servit per millorar en part la relació entre els polítics i la ciutadania?

Els polítics han posat en el nucli dels seus compromisos electorals el dret a l'autodeterminació que es demanava. Per tant, en aquest sentit, sí. Tot i això, aquestes promeses encara no s'han complert, encara no s'ha organitzat ni la campanya del referèndum. A més, el fet que estiguem fent aquest camí no implica que el ciutadà hagi perdut el sentit crític. La falta d'esperit crític no és bona per a la independència.

Escrit de Salvador Bonada Font

Fase I Infiltrar elements en la protesta per fer-la violenta i provocar disturbis i inseguretat amb enfrontaments amb els antiavalots .

Fase II els grups d'esquerra radical ( amb elements instigadors infiltrats) es mobilitzen per simpatia, amb l'esperança que grups d'esquerra independentistes s'hi sumin. Ho fan

Fase III oferir la ajuda d'efectius de la Policia Nacional ( que de fa setmanes s'estan aquarterant a Catalunya de manera silenciosa) i d'aquesta manera escalfar més els ànims de sectors d'esquerra radical anomenats independentistes.

Fase IV un cop s'enfrontin amb la PN, fer sortir estelades a les fotos per culpar al procés de la crispació. i que es generalitzi

Nois, de quatre grapes. Com sempre

Caldes de Malavella, 19 de maig de 2014

Benvolguts amics i amigues,

L'escola catalana necessita el nostre compromís!

El proper dissabte 14 de juny està convocada la cercavila “Per un país de tots, decidim escola catalana” que recorrerà el centre de Barcelona a les 18 h.

Aquí, a Caldes, ens hem posat d'acord la comunitat educativa del nostre poble i l'Assemblea Nacional Catalana de Caldes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Caldes de Malavella, per organitzar autocars i així participar en aquesta jornada festiva i reivindicativa.

És per això que us volem animar a participar-hi activament.

Òmnium Cultural de la comarca de la Selva posa a la nostra disposició autocars a un preu rebaixat. Els quals sortiran de Caldes, a les 4 de la tarda, de la Plaça de la Sardana.

El preu del viatge és de 5 € per persona, els quals hauríeu d'ingressar al compte de qualsevol de les quatre AMPA de Caldes (si teniu fills a diferents centres escolars, feu la inscripció en un sol d'ells) també podeu demanar més informació escrivint a cmalavella@gmail.com

La data màxima per a fer el ingrés és el 30 de maig. A més del pagament, us demanem que comuniqueu a l'AMPA corresponent o a cmalavella@gmail.com el nom de les persones inscrites, un telèfon de contacte i o un email, indicant a quina AMPA heu fet el ingrés.

Com que la jornada ha de ser festiva i reivindicativa, us proposem participar en un taller per aprendre a fer cap grossos, el qual farem el proper dissabte dia 7 de juny, al Casino del nostre poble, de 4 a 7 de la tarda.

Cal que omplim el màxim d'autocars i que la jornada sigui un èxit sonat.

Per a més informació podeu visitar:

http://www.somescola.cat/mobilitzacio/